La LOMCE ataca tres punts constitucionalment i socialment tan sensibles com la llengua, la religió i les finalitats educatives; és una llei basada en principis religiosos, classistes i sexistes. Però on l'ideologisme es descara és en la professió de fe mercantil de la primera línia del preàmbul del projecte de llei, el qual comença dient: "l'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i el nivell de prosperitat d'un país"; quan l'article 27 de la Constitució diu que: "l'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals". Canviar la prioritat de l'objecte personalitzador de l'educació per la de l'objecte mercantil és un gran frau d'aquest ideologisme intolerable. Ens trobem davant d'una llei feta per un grapat de persones que només busquen afavorir la seva minoria segons els seus interessos.

L'article 3.3 de la Constitució diu clarament que totes les llengües de l'Estat espanyol han de ser objecte d'especial respecte i protecció, article que la proposta de Wert no respecta, donat que pretén obstruir la política educativa catalana en matèria lingüística.

Pel que fa a la religió, aquesta perd el caràcter voluntari i adquireix pes de nou en els còmputs necessaris. El tractament de la Religió catòlica com a assignatura avaluable representa una imposició dels sectors més integristes de l'Església. A més, l'anul·lació de l'Educació per a la Ciutadania, l'aposta clara per l'ensenyament privat i la intenció uniformadora de la nova llei, és podria identificar amb els anys foscos del franquisme.  

El model pedagògic que la LOMCE planteja confia la millora d'aquesta qualitat a la pressió dels exàmens i les proves externes en comptes d'incidir en la millora de les pràctiques educatives.  Això suposa un retrocés a tot el món, ja que no ofereix recursos pel tractament de la diversitat, ni tampoc té en compte el treball per competències bàsiques. Aquesta llei no té en compte el desenvolupament adequat de l'atenció individualitzada, l'atenció a la diversitat, la prevenció de les dificultats d'aprenentatge i la posada en pràctica de mecanismes de reforç àgils i potents. Els exàmens són una forma d'avaluació molt limitada que només permet avaluar la capacitat de memorització i de resoldre preguntes i problemes en una situació d'estrès, però no mostra habilitats reals. No tots som iguals, motiu pel qual els exàmens estàndard encara són menys fiables. Fa temps que es critica la poca fiabilitat i les grans limitacions que suposa avaluar els estudiants només amb un examen i ofereixen idees per construir noves alternatives educatives, però tot apunta a que Wert desconeix aquestes crítiques, donat que el seu projecte per millorar la qualitat educativa pretén fer més exàmens en les diferents etapes educatives i continua ignorant molts altres factors que s'haurien de tenir en compte.  

A més, en referència als itineraris a 4rt d'ESO, aquests impliquen la segregació en una etapa obligatòria i una falta de recursos per garantir el tractament de la diversitat. Les proves externes al final de l'ESO iguals per a tot l'alumnat sense considerar la seva trajectòria i situació social impliquen oblidar que igualtat no és el mateix que equitat, que és el que hauria de garantir una llei d'educació. La separació dels alumnes de quart curs en dos itineraris (el d'ensenyances aplicades, pels que vagin a cursar FP, i el d'ensenyances acadèmiques, pels que s'encaminin cap al batxillerat) és pedagògicament inadmissible i tècnicament inconsistent. És molt dubtós que aquesta mesura respecti el principi d'igualtat d'oportunitats.

És previsible que el nou currículum uniformitzat i excloent no condueixi a l'èxit escolar, sinó que acabi comportant un augment del fracàs escolar, l'abandonament i el desencant dels estudiants. Si la recentralització fos la solució, les comunitats autònomes que no tenen llengua pròpia i que durant els últims 20 anys han tingut un 10% més de continguts i horaris regulats des de l'Estat tindrien uns resultats millors que les comunitats bilingües, en canvi, les dades de PISA 2009 situen les autonomies amb llengua pròpia per sobre de la mitjana. Amb això es demostra que Wert desconeix la realitat educativa catalana., i es fonamenta el fet de que l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament és del tot compatible amb el respecte dels drets lingüístics personals dels alumnes.

Fonts bibliogràfiques:

L'escola catalana adverteix que la LOMCE accentuarà el fracàs escolar, El Periódico.

LOMCE: de la ideologia a l'ideologisme, El Periódico.

Principis classistes, El Periódico.

Examinar la capacitat, El Periódico.

¿Educar o uniformar?, El Periódico.

M'agradaria compartir en aquest bloc alguns fragments d'un article publicat fa un parell de dies a Internet pel Risto Mejide, en el que parla de la situació actual i de la dificultat de trobar feina, arribant a la conclusió de que, major o menor de 30 anys, amb experiència o sense, no tens res a fer, si no hi ha feina no n'hi ha. És per això que cal saber que és el que ens diferencia de la resta de persones, que ens agradi i que se'ns doni bé i de quina manera es podria ajustar a un sector en concret. identifica't el sector en el que podem encaixar i creiem que podem arribar a ser únics, hem de moure'ns per a convencer-los de que som la persona que busquen, independentment del país o llengua que parlin.

"No busques trabajo. Así te lo digo. No gastes ni tu tiempo ni tu dinero, de verdad que no vale la pena. Tal como está el patio, con uno de cada dos jóvenes y casi uno de cada tres adultos en edad de dejar de trabajar, lo de buscar trabajo ya es una patraña, un cachondeo, una mentira y una estúpida forma de justificar la ineptitud de nuestros políticos, la bajada de pantalones eurocomunitaria y lo poco que les importas a los que realmente mandan, que por si aún no lo habías notado, son los que hablan en alemán."

"No utilices el verbo buscar. Utiliza el verbo crear. Utiliza el verbo reinventar. Utiliza el verbo fabricar. Utiliza el verbo reciclar. Son más difíciles, sí, pero lo mismo ocurre con todo lo que se hace real. Que se complica. Trabajo no es un buen sustantivo tampoco. Porque es mentira que no exista. Trabajo hay. Lo que pasa es que ahora se reparte entre menos gente, que en muchos casos se ve obligada a hacer más de lo que humanamente puede."

"Mejor búscate entre tus habilidades. Mejor busca qué sabes hacer. Qué se te da bien. Todos tenemos alguna habilidad que nos hace especiales. Alguna singularidad. Alguna rareza. Lo difícil no es tenerla, lo difícil es encontrarla, identificarla a tiempo. Y entre esas rarezas, pregúntate cuáles podrían estar recompensadas. Si no es aquí, fuera. Si no es en tu sector, en cualquier otro. Por cierto, qué es un sector hoy en día."

"Mejor búscate entre tus habilidades. Mejor busca qué sabes hacer. Qué se te da bien. Todos tenemos alguna habilidad que nos hace especiales. Alguna singularidad. Alguna rareza. Lo difícil no es tenerla, lo difícil es encontrarla, identificarla a tiempo. Y entre esas rarezas, pregúntate cuáles podrían estar recompensadas. Si no es aquí, fuera. Si no es en tu sector, en cualquier otro. Por cierto, qué es un sector hoy en día."

"No busques trabajo. Mejor busca un mercado. O dicho de otra forma, una necesidad insatisfecha en un grupo de gente dispuesta a gastar, sea en la moneda que sea. Aprende a hablar en su idioma. Y no me refiero sólo a la lengua vehicular, que también."

Cervells d'anada i tornada

L'actualització d'avui va dedicada a parlar sobre el nombre d'espanyols que emigren d'Espanya avui en dia, degut a la crisi, a altres països europeus on les probabilitats de trobar una feina són més elevades. Al diari El País vaig llegir un article en el que deia que els que marxen d'Espanya en realitat no són tants si contem únicament els nascuts aquí i deixem de banda als nacionalitzats; afegint que els que marxen són els que no aconsegueixen feina aquí, de manera que probablement no siguin tan bons com els que es queden, tot i que creu que es necessari recuperar als emigrats millorats, referint-se a aquelles persones que han aprés anglès.

La bona notícia és que hi ha indicadors que ens fan pensar que possiblement tots els que podien marxar ja ho han fet, arribant al gairebé mig milió d'espanyols des del 2009. Tot i que, en l'actual crisi en la que ens trobem les opcions per a un treballador qualificat continuen sent: quedar-se cobrant l'atur, treballar en feines poc qualificades o emigrar; de manera que davant d'aquesta situació, el que pot emigra. L'autor d'aquest article, Garrido, s'aferra a la idea de que els que marxen del país probablement siguin pitjors, o si més no que res ens pot fer pensar que aquests siguin els millors...

Tot i que es veu com a una opció positiva per a la recuperació d'Espanya atreure a les persones millorades, també ens plantegem si realment volem cervells espanyols d'anada i tornada, o el que en realitat necessitem són cervells, independentment de la seva nacionalitat d'origen, i s'hauria de facilitar l'accés a persones estrangeres qualificades, les quals sacrificarien un percentatge important del seu sou per tal de generar coneixement i treballar en un país solejat. Però en comptes de canviar el sistema de contractació per atreure nous talents, ara ens trobem amb menys places, menys sou i amb les mateixes dificultats d'accés.

L'extensió del català pel món

En els moments que estem vivint en que amb la proposta de reforma de Wert es qüestiona l'ús del català a les escoles, m'agradaria centrar aquesta publicació en un article que he llegit a la Vanguàrdia, en el que ens parla de l'extensió de la llengua catalana pel món en els últims anys.

Avui en dia el 80,5% de la població de Catalunya parla català, i el 65% l'escriu i el llegeix. Es manté el percentatge de persones que utilitzen el català com a llengua inicial, augmenta el dels que la tenen com a llengua d'identificació, creixen les persones que la consideren com a llengua habitual, i creix l'ús del català entre els amics. Així doncs, podem afirmar que el català segueix creixent. Una dada curiosa que m'ha sobtat, donat que ho desconeixia, és que el català és la novena llengua d'Europa, i que es troba per davant de llengües tals com el portuguès i el grec, entre d'altres.

Pel que fa a la formació, la mitjana de classes de grau impartides en català en les set universitats públiques catalanes és del 76,2%; la mitjana dels màsters impartits en català en aquestes mateixes universitats és del 56,6%. A més, per a garantir el coneixement del català el Govern té tres instruments principals, els quals són: l'ensenyança reglada, la formació d'adults i la certificació de coneixements; dels quals podem extreure dades tals com: en els últims anys ha augmentat considerablement el nombre d'alumnes en plans d'immersió, els nivells elemental i bàsic dirigits als immigrants constitueixen el 86% de la inscripció als cursos del Consorci per la Normalització Lingüística, al voltant de 22.000 persones han obtingut certificats oficials de català durant el 2011, ha augmentat el cens d'entitats pel foment de l'ús del català, en el 2011 al voltant de 500.000 persones han vist pel·lícules doblades o subtitulades al català, i el Govern ha atorgat ajudes a 91 projectes d'entitats per promoure l'ús del català. A nivell internacional, 7.216 alumnes aprenen català en tot el món, i a més s'ensenya en 123 centres en tot el món.

Les TIC en els centres escolars

L'Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF) ha dut a terme una enquesta a nivell europeu anomenada "Survey of Schools: ICT in education", per a recollir informació sobre l'ús de les TIC en els centres escolars i veure el progrés d'integració experimentat en els últims anys, comparant així l'evolució de cada país en relació als resultats obtinguts.

L'estudi ha comptat amb la participació de 31 paisos, enquestant en aquests al voltant de 190.000 alumnes, directors i docents d'educació primària, secundària, batxillerat i primer cicle de FP, d'un total de 1200 centres educatius. Aquest estudi ha permès investigar la competència digital dels alumnes, l'actitud d'alumnes i docents cap a les TIC, l'ús pedagògic d'aquestes per part d'ambdós; i l'accés a les TIC en les escoles. Obtinguts els resultats, s'observa com han augmentat el nombre d'ordinadors en els centres escolars en els últims anys, i com la gran majoria d'aquests tenen connexió a Internet. Tot i això, es segueix requerint una major formació i suport a les noves tecnologies per part dels docents.

Pel que fa a la situació a Espanya, a través dels resultats es veu com les escoles tenen un bon nivell d'equipament de les TIC i la seva connectivitat també se situa per sobre de la mitjana europea; per altra banda, l'ús de les TIC a l'aula es troba per sota de la mitjana europea. Pel que fa a la formació en TIC, Espanya es troba en la primera posició, i la confiança en les habilitats TIC dels docents i alumnes és menor que a la resta d'Europa, el qual és curiós vist l'alt nivell de digitalització de les escoles espanyoles.

En referència a la situació d'Europa en si, només la meitat dels alumnes de 16 anys estan en centres equipats digitalment, els paisos nòrdics presenten un millor equipament en TIC que la resta de països europeus, un 20% dels alumnes d'educació secundària mai o gairebé mai ha utilitzat un ordinador a l'aula; a més, es freqüenta cada vegada més l'ús de netbooks, portàtils i tablets a l'aula. Tot i els grans progressos que han realitzat les TIC en les escoles en els últims anys, s'ha de donar suport a aquestes i fomentar més la formació dels docents en l'adquisició de la competència digital, que els permeti treballar a l'aula a través d'aquesta, estant així al dia de l'evolució de les TIC.

http://redesoei.ning.com/m/blogpost?id=6403560%3ABlogPost%3A185957

Mou-te!

La sessió d'avui en la que la Gorai ens ha explicat la seva experiència en mobilitat internacional, a més de posar al nostre abast les eines necessàries per poder gaudir d'aquesta experiència, m'ha sigut de gran ajuda donat que tinc en ment marxar a l'estranger un cop finalitzi la carrera i, tot i que ja tinc pensat el que vull fer, encara he d'organitzar-ho tot, i els enllaços que ens ha facilitat em seran de gran utilitat. 

L'any passat vaig tenir la oportunitat de marxar d'Erasmus a Düsseldorf, la qual va ser una de les millors experiències que he viscut, se t'obre un  nou món i un cop tornes a casa sents la necessitat de viatjar, conèixer gent nova, noves cultures, i la ciutat en la que portes vivint tota la vida se't queda petita. Durant l'Erasmus el ritme de vida és molt diferent del que estem acostumats; en el meu cas, passes de viure en el domicili dels teus pares, sota les seves normes i horaris, sempre amb la mateixa gent i en els mateixos llocs; a viure sota les teves pròpies normes, sense horaris, ni ningú a qui donar explicacions, viatges, coneixes diferents llengües, cultures i persones que formen part d'aquest viatge... i quan t'ho treuen, es fa estrany tornar a la teva "antiga vida". És una oportunitat única que t'ajuda a créixer com a persona i a conèixer diferents realitats culturals. Generalitzo perquè he tingut la sort de conèixer molta gent durant aquesta experiència i he pogut observar com ara estem tots en la mateixa situació, pendents d'acabar la carrera i emprendre el vol pel món, la nostra ciutat natal se'ns queda petita, i necessitem "moviment" en les nostres vides. Per això, ara el que més desitjo és finalitzar la carrera i marxar a treballar fora, començant per fer d'aupair al Regne Unit l'any vinent, i després... qui sap! Apart de créixer en molts aspectes, també cal remarcar la importància de fer teva una nova llengua; desgraciadament encara no puc dir que domini la llengua anglesa, però poc a poc sé que ho faré, i això m'obrirà noves portes. I quan acabi aquesta nova experiència que vull emprendre al setembre, qui sap? També tinc en ment fer un voluntariat europeu, a qualsevol lloc, la qüestió és moure's, per què si no ho fem ara que som joves, quan ho farem?

Foto: Düsseldorf, la ciutat on vaig estar vivint durant sis mesos, que aquells que no han viscut mai tal experiència potser no seran capaços d'entendre-ho, però aquells que ho han fet, estic segura de que compartiran aquest mateix sentiment: és la meva segona casa; he pogut anar de visita algunes vegades des que vaig marxar, i el sentiment en trepitjar l'estació central, no me'l treu ningú, i quan s'acaba la meva estada és com marxar de casa, sempre tindré un fort lligam amb aquesta ciutat, i no puc evitar sentir nostàlgia, alhora que alegria, quan recordo aquesta etapa de la meva vida.

Un dels temes que més es parla en l'actualitat a Espanya és la crisis i el gran nombre de persones que es troben a l'atur, les quals ja superen els 6 milions. Així doncs, hi ha molts programes que s'encarreguen de rebre a aquestes persones i intentar treure-les de l'atur. Tot i que aquest ha anat en augment amb el pas dels anys, aquests programes han ajudat a aconseguir feina a un 16% dels participants, el mateix percentatge aconseguit l'any passat. 

Avui en dia ens trobem que un 67% de les dones, tant espanyoles com immigrants, de entre 36 i 45 anys i amb un baix nivell formatiu, són el perfil predominant entre les persones ateses a Càritas al llarg del 2012 en els seus programes de Feina i Formació. Cal destacar l'increment d'espanyols atesos en aquests programes, el qual ja ascendeix al 48%; així doncs, podem afirmar que l'atur afecta a tots per igual, espanyols i immigrants. A més, cal tenir en compte que el 63% de les persones que participen en aquests programes no superen el nivell d'ensenyança secundària obligatòria, tot i que cal mencionar l'increment en el nivell formatiu dels participants en els últims anys: el qual en un any, ha passat del 15% al 28% de persones amb batxillerat, FP o estudis universitaris. Aquest increment es deu als nous perfils que, com a conseqüència de la crisis, busca el mercat laboral, amb persones amb major qualificació i experiència laboral. 

http://www.lavanguardia.com/economia/20130425/54372827200/paro-medio-mujer-edad-formativo.html

Aprendre anglès: ¿"too little, too late"?

L'altre dia vam estar parlant a l'aula sobre el baix nivell de la llengua anglesa a Espanya, ja que un grup a classe fa la proposta d'estudi sobre aquesta temàtica en concret. I escric aquesta entrada, donat que avui llegint el diari he vist un article que m'ha semblat molt interessant, i que ens parla sobre la llengua anglesa a Espanya. És un article escrit per Ferran Sancho, en resposta a la nova proposta que obliga als estudiants a acabar els seus estudis universitaris amb el nivell d'anglés equivalent al first o A2.

En aquest afirma el fet que tant Espanya com Catalunya pateixen un dèficit crònic en competències en llengües estrangeres. La qüestió és que aquest dèficit ha de solventar-se donat que ens trobem en un món globalitzat en què les fronteres cada dia pesen menys, i el dèficit en llengües estrangeres és un autèntic obstacle per al progrés de la societat espanyola. Tot i així, la resposta no està en els estudis universitaris, donat que els estudiants han de centrar-se en la seva formació específica sense distraccions. La certificació lingüística no pot recaure exclusivament en la universitat, la responsabilitat ha de recaure en el sistema educatiu en el seu conjunt. Així doncs, donada la plasticitat mental que en les edats joves incrementa i consolida l'absorció d'una llengua estrangera, aquesta missió ha de recaure en les fases de l'educació primària i secundària. L'educació obligatòria és el marc adequat per a l'adquisició de les competències en llengua estrangera que permetin tant un exercici professional amb les menors barreres geogràfiques possibles, com un accés al sistema d'educació superior on perfeccionar i acostar els coneixements d'anglès ja adquirits als requeriments específics de cada matèria universitària. És per això, que l'obtenció d'una acreditació de competències en llengua estrangera ha de ser prèvia a l'arribada a la universitat. Per tal de garantir l'igualtat d'oportunitats, aquests esforços cal fer-los en l'educació obligatòria. Exigir un certificat d'anglès com a requisit per a obtenir un títol universitari no és apropiat ni suficient com a teràpia per a l'absència d'un verdader pla de llengües a nivell de Catalunya; i tampoc pot recaure sobre els pressupostos universitaris que han estat retallats en els últims temps. Les dades proven que Catalunya està a la cua d'Europa en quant a competències lingüístiques, per no dir que està l'última. Recuperar el temps perdut no serà fàcil, potser algun dia direm que hem arribat tard i no tenim el bagatge competencial que una societat dinàmica i en perpetu canvi ens exigteix; però esperem que això no passi, esperem no veure'ns obligats a dir algun dia: "too little, too late, once again".

PROJECTE D'EDUCACIÓ FINANCERA A LES ESCOLES DE CATALUNYA (EFEC)

Les classes d'educació financera l'any passat van tenir la seva prova pilot en vuit centres educatius de Barcelona i aquest any amplien els seus horitzons a tot Catalunya. Des d'ara fins al mes de maig un grup de 250 professionals i jubilats del sector bancari impartiran com a voluntaris classes d'educació financera a uns 6.500 alumnes de 15 anys, deixant de banda el taulell de les seves entitats financeres per la pissarra d'un institut; i la gestió de dipòsits, nòmines i hipoteques es converteix en una tasca pedagògica davant d'un grup d'adolescents sense recursos econòmics propis. Els voluntaris tenen l'oportunitat  de brindar un servei a la comunitat i revaloritzar la seva professió, Aquesta iniciativa parteix de la recomanació d'organismes internacionals tals com l'OCDE i la Unió Europea, els quals donen el seu suport a aquesta proposta innovadora. 

Aquest taller s'impartirà als alumnes de 4rt d'ESO ja que és l'últim curs d'ensenyament obligatori i d'aquesta manera no queden exclosos d'aquesta proposta els alumnes que no seguiran els seus estudis. A més, amb 15 anys els nois ja comencen a obtenir els seus primers ingressos fent de cangur o donant classes particulars, és per això que es creu necessari ensenyar-los a administrar aquests primers beneficis. El taller es dividirà en cinc sessions d'una hora de durada que s'impartiran en 105 centres de tot Catalunya i els alumnes hi assistiran com a activitat complementària al currículum escolar.

Els objectius i finalitats d'aquesta iniciativa són els següents:

• Preparar als joves per a les responsabilitats que comporta l'edat adulta i per afrontar la realitat econòmica.
• Fer accent en l'alfabetització econòmica per a que en el futur disposin de nocions per valorar els productes financers i identificar riscos laborals.
• Dotar-los  de la capacitat per prendre decisions econòmiques i de manejar una realitat complexa com a futurs clients de la banca.
• Facilitar una nova relació amb un sector que ara està més allunyat de la gent del carrer.
• Millorar la cultura financera de la societat del país per evitar equivocacions.
• Fer que disposin de competències per a una gestió responsable dels seus estalvis, despeses, inversions i futures decisions financeres.
• Prendre consciència de l'ús dels diners i assimilar les operacions financeres més elementals. És a dir, conèixer com aconseguir una bona gestió del seu capital i quines pràctiques no són gens recomanables. 
• Afrontar la crisis, ja que és una realitat pels joves, els quals convé que es familiaritzin quant abans millor amb els conceptes i continguts financers, per tal que no arribin a adults sent uns analfabets econòmics. Aprendre el que està passant al país i a la Unió Europea. Fer-los entendre que l'economia nacional és la suma de petites economies i és bo que sàpiguen que el país fa fallida quan ho fan moltes economies com la seva.

Presentats els objectius i les finalitats d'aquesta proposta educativa, i vist el suport que ha rebut tant d'organismes internacionals com nacionals, s'aposta per aquesta i es creu en els beneficis que aportarà als futurs joves en l'àmbit econòmic. Tot i que hi ha alguns arguments en contra d'aquesta proposta, així com que hi ha altres col·lectius desprotegits que també haurien de tenir més informació, també es qüestiona la capacitat dels nois de 15 anys per entendre una realitat financera tan complexa i es dubta de l'eficàcia que pugui tenir aquest taller; així com altres donen suport a la proposta però temen de quina manera es desenvoluparà l'assignatura, ja que hi ha riscos de que tot quedi en un titular sense continguts efectius.

Acompanyo aquesta imatge, que parla per si sola, d'unes frases sobre educació que he trobat i que opino que la complementen a la perfecció. A més, donen suport a la ferme idea de crear un entorn d'aprenentatge adaptat als nens per tal d'extreure el millor d'ells:

“Excelente maestro es aquel que, enseñando poco, hace nacer en el alumno un deseo grande de aprender.” “El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío.”

“La educación tiene que ayudarles a ser tan agudamente inteligentes que puedan hacer lo que aman y no queden atascados en algo estúpido que les hará desgraciados por el resto de sus vidas.”

Per què els adolescents deixen l'escola a l'Amèrica Llatina?

L'escrit que dona resposta a aquest títol va ser publicat pel Sistema d'informació de tendències educatives a Amèrica Llatina i ens exposa els diversos motius pels quals els estudiants abandonen l'escola abans d'hora, els quals varien amb el pas dels anys; així doncs els motius dels infants dispersen molt dels que exposen els adolescents. 

En el cas dels alumnes més petits, els motius principals que els fan deixar l'escola són: el desinterès per estudiar (22%), les malalties cròniques i discapacitats (17%) i famílies que requereixen dels ingressos que obtenen de les seves feines (9%). Encara que, la dificultat econòmica és el motiu principal pel que les famílies no poden escolaritzar als seus fills. Pel que fa als adolescents, veiem com el treball incrementa el seu pes en l'abandonament dels estudis (18%); davant la maternitat, la paternitat i les tasques domèstiques (6%). I al finalitzar l'adolescència alguns dels motius són: les tasques relacionades amb la domesticitat i la deserció (10%) i veiem com la feina augmenta encara més el seu pes (20%). Tot i així, durant i després de l'adolescència, el desinterès per estudiar és el principal motiu pel qual els adolescents abandonen els seus estudis. A més, podem observar com, en l'adolescència, les causes que provoquen l'abandonament dels estudis varien en quant al sexe dels alumnes, donat que en els homes tendeixen a deixar els estudis, majoritàriament, per treballar; en canvi, en el cas de les noies, guanya més pes la maternitat i la realització de les tasques domèstiques.

Quan les causes que provoquen l'abandonament són de caire econòmic, és un impediment que apareix entre la voluntat dels pares per escolaritzar als seus fills i l'escola. Però, en el moment en que es parla de desinterès per part de les famílies o dels alumnes, l'escola deixa de ser vista com a una opció o un recurs de projecció cap al futur. Aquest desinterès vindria a dir "aquesta escola no és per mi", donat que en el moment en que decideixen abandonar-la, donen a entendre que no se senten representats o que no creuen que els hi aporti alguna cosa imprescindible per a enfrontar-se a la vida.

Ens trobem en un context on l'educació bàsica és gratuïta en tota la regió, així doncs, ha d'haver-hi motius més enllà de la situació econòmica que donin resposta al gran nombre d'alumnes que abandonen les escoles. Hi ha situacions, com en el cas de la maternitat, que és una situació en molts casos inesperada, que provoca l'abandonament primerenc; però cal indagar en aquells casos en que el motiu principal del seu abandonament diuen ser el desinterès; que interessa als alumnes d'avui en dia? Cal revisar els continguts escolars i adaptar-los, o si més no apropar-los, als interessos dels joves de l'actualitat? Quines mesures es poden dur a terme per a reduir el nombre d'abandonaments escolars anuals? El que sembla estar clar, és que hi ha que actuar i intentar donar resposta a aquesta situació amb certa rapidesa.

http://www.siteal.org/sites/default/files/siteal_2013_03_13_dd_28_0.pdf

Vull compartir aquest vídeo que he trobat a Internet el qual explica detalladament les probes PISA, per aquelles persones que alguna vegada han sentit a parlar-ne però desconeixen el que són. Val la pena dedicar-hi una estona, donat que ens dona informació molt estructurada dels objectius d'aquestes probes i del que els resultats ens mostren. Arribant a conclusions tals com: l'economia d'un país no determina que aquest hagi de tenir uns millors resultats que aquells amb una economia més pobre, com en el cas de Shangai i Polònia que al 2009 van aconseguir uns molt bons resultats en lectura, però dintre dels països que composen la OCDE es troben entre aquells considerats amb una economia relativament baixa; val a dir que, tot i que l'economia general d'un país no té una repercussió directe en els resultats obtinguts a les probes PISA, el fet de viure en una família més culturitzada o adinerada, en gran part dels casos si que influeix, donat que els nens que veuen als seus pares llegir tendeixen a tenir més afició a la lectura; a més, acostumen a anar a millors escoles, en les quals es troben professors més ben formats, la qual cosa el vídeo ens diu que no hauria de ser així, ja que les escoles amb més index de fracàs escolar haurien de contar amb aquest perfil de professorat més format que ajudés a reduir aquestes xifres. A més, també podem extreure de les probes PISA de 2009 que les noies obtenen uns resultats més elevats en les probes de lectura, els nois en les de matemàtiques i, en canvi, pel que fa a les ciències, no hi ha cap diferència destacable en quant a sexe en els resultats obtinguts. L'objectiu principal de les probes PISA, no és dir a cadascú dels alumnes lo bé o malament que ha posat en pràctica les seves habilitats, sinó mostrar les possibilitats educatives de cada país, veure les semblances i diferències entre els diversos sistemes educatius que hi ha en el món, i ajudar als diferents països a redissenyar nous programes i polítiques que millorin els resultats obtinguts en les escoles per tal d'arribar a un millor sistema educatiu. Es tracta d'aconseguir entre tots, un sistema educatiu més complet posant en pràctica els coneixements dels alumnes adquirits a l'escola en situacions reals, el que no es vol és "comprovar el continguts que els alumnes poden repetir com lloros", sinó de comprovar, per exemple, si són capaços d'aplicar la seva habilitat lectora en un llibre, un diari o en un manual d'instruccions; aplicar els coneixements transmesos a l'escola al seu dia dia.

"LA RESTA DEL MÓN PODRIA APRENDRE MOLT DE TU, FINLÀNDIA"

He trobat interessant compartir aquesta imatge on explica amb detall les característiques principals del sistema educatiu finlandès i els bons resultats que aquesta està donant al llarg dels anys. Com tot i no haver de fer deures a casa, de realitzar menys probes estandarditzades i de tenir més estona de pati que la resta de països els resultats dominen els de la resta del món, així com el percentatge d'alumnes que es graduen supera al de països com els Estats Units i Canadà.

http://9gag.com/gag/6698591

UNA EDUCACIÓ PER A TOTS

En aquesta segona entrada del bloc he pensat en fer arribar a la gent l'article "Un quinto de universidades incumple las normas para discapacitados" que he llegit a l'EuropaPress, el qual ens diu que el 21% de les universitats espanyoles no té en compte als discapacitats en els seus plans d'estudis, el qual és il·legal; tot i que també cal destacar que del 69% d'universitats que han participat en l'estudi un 17% ha tingut en compte plenament als discapacitats en els seus plans però que el 52% restant només els ha tingut en compte en les àrees de ciències socials i jurídiques, de la salut i enginyeries. A mode de conclusió afegeix: "El presidente del CERMI, Luis Cayo, ha destacado que las personas con discapacidad siguen formando un grupo "subrepresentado" en las universidades y ha advertido de que si no hay inclusión en las etapas previas, ese "déficit" acaba arrastrándose hasta la educación superior".

He cregut convenient publicar aquestes dades extretes de l'article, donat que m'ha semblat interessant, ja que ens parla de la carència de facilitats pels discapacitats a les universitats, un factor que, desgraciadament, jo no havia tingut en compte abans i que crec que s'hauria de treballar per tal de fer que aquestes xifres canviessin i se'ls facilités l'accés en major mesura. Tots tenim dret a rebre una educació de qualitat, en igualtat de condicions i sense cap tipus de discriminació; i aquelles persones que presenten qualsevol tipus de discapacitat formen part d'aquest tots. 

http://www.europapress.es/sociedad/educacion/noticia-quinto-universidades-incumple-normas-discapacitados-20130219133427.html

L'EVOLUCIÓ DE L'EDUCACIÓ

El pas dels anys implica canvis, i aquests canvis afecten a tots els factors que composen la nostra societat, entre els quals trobem l'educació. Doncs bé, el principal canvi que trobem en l'evolució de l'educació podríem dir que és que en el temps dels nostres pares l'educació girava entorn el professor i el llibre, el professor era la màxima autoritat a l'aula, i els alumnes només havien de memoritzar allò que els professors exposaven a l'aula. Ara bé, amb el pas dels anys, aquesta metodologia d'ensenyança ha canviat, i l'alumne ha passat a prendre un paper més central en l'educació, la qual ara gira entorn l'alumne; a més, actualment, les classes no es basen en la mera transmissió de coneixements per part del professor, si més no gran part d'elles han deixat de fer-ho, i es dona més peu a la formació de les ments dels alumnes, donant-los el dret a participar i contribuir en el procés educatiu, de manera que a la llarga tinguin una capacitat reflexiva major que els ajudi a actuar de manera crítica i cívica davant la vida.

“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo.”