La LOMCE ataca tres punts constitucionalment i socialment tan sensibles com la llengua, la religió i les finalitats educatives; és una llei basada en principis religiosos, classistes i sexistes. Però on l'ideologisme es descara és en la professió de fe mercantil de la primera línia del preàmbul del projecte de llei, el qual comença dient: "l'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i el nivell de prosperitat d'un país"; quan l'article 27 de la Constitució diu que: "l'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals". Canviar la prioritat de l'objecte personalitzador de l'educació per la de l'objecte mercantil és un gran frau d'aquest ideologisme intolerable. Ens trobem davant d'una llei feta per un grapat de persones que només busquen afavorir la seva minoria segons els seus interessos.
L'article 3.3 de la Constitució diu clarament que totes les llengües de l'Estat espanyol han de ser objecte d'especial respecte i protecció, article que la proposta de Wert no respecta, donat que pretén obstruir la política educativa catalana en matèria lingüística.
Pel que fa a la religió, aquesta perd el caràcter voluntari i adquireix pes de nou en els còmputs necessaris. El tractament de la Religió catòlica com a assignatura avaluable representa una imposició dels sectors més integristes de l'Església. A més, l'anul·lació de l'Educació per a la Ciutadania, l'aposta clara per l'ensenyament privat i la intenció uniformadora de la nova llei, és podria identificar amb els anys foscos del franquisme.
El model pedagògic que la LOMCE planteja confia la millora d'aquesta qualitat a la pressió dels exàmens i les proves externes en comptes d'incidir en la millora de les pràctiques educatives. Això suposa un retrocés a tot el món, ja que no ofereix recursos pel tractament de la diversitat, ni tampoc té en compte el treball per competències bàsiques. Aquesta llei no té en compte el desenvolupament adequat de l'atenció individualitzada, l'atenció a la diversitat, la prevenció de les dificultats d'aprenentatge i la posada en pràctica de mecanismes de reforç àgils i potents. Els exàmens són una forma d'avaluació molt limitada que només permet avaluar la capacitat de memorització i de resoldre preguntes i problemes en una situació d'estrès, però no mostra habilitats reals. No tots som iguals, motiu pel qual els exàmens estàndard encara són menys fiables. Fa temps que es critica la poca fiabilitat i les grans limitacions que suposa avaluar els estudiants només amb un examen i ofereixen idees per construir noves alternatives educatives, però tot apunta a que Wert desconeix aquestes crítiques, donat que el seu projecte per millorar la qualitat educativa pretén fer més exàmens en les diferents etapes educatives i continua ignorant molts altres factors que s'haurien de tenir en compte.
A més, en referència als itineraris a 4rt d'ESO, aquests impliquen la segregació en una etapa obligatòria i una falta de recursos per garantir el tractament de la diversitat. Les proves externes al final de l'ESO iguals per a tot l'alumnat sense considerar la seva trajectòria i situació social impliquen oblidar que igualtat no és el mateix que equitat, que és el que hauria de garantir una llei d'educació. La separació dels alumnes de quart curs en dos itineraris (el d'ensenyances aplicades, pels que vagin a cursar FP, i el d'ensenyances acadèmiques, pels que s'encaminin cap al batxillerat) és pedagògicament inadmissible i tècnicament inconsistent. És molt dubtós que aquesta mesura respecti el principi d'igualtat d'oportunitats.
És previsible que el nou currículum uniformitzat i excloent no condueixi a l'èxit escolar, sinó que acabi comportant un augment del fracàs escolar, l'abandonament i el desencant dels estudiants. Si la recentralització fos la solució, les comunitats autònomes que no tenen llengua pròpia i que durant els últims 20 anys han tingut un 10% més de continguts i horaris regulats des de l'Estat tindrien uns resultats millors que les comunitats bilingües, en canvi, les dades de PISA 2009 situen les autonomies amb llengua pròpia per sobre de la mitjana. Amb això es demostra que Wert desconeix la realitat educativa catalana., i es fonamenta el fet de que l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament és del tot compatible amb el respecte dels drets lingüístics personals dels alumnes.
Fonts bibliogràfiques:
L'escola catalana adverteix que la LOMCE accentuarà el fracàs escolar, El Periódico.
LOMCE: de la ideologia a l'ideologisme, El Periódico.
Principis classistes, El Periódico.
Examinar la capacitat, El Periódico.
¿Educar o uniformar?, El Periódico.
