UNA EDUCACIÓ PER A TOTS

En aquesta segona entrada del bloc he pensat en fer arribar a la gent l'article "Un quinto de universidades incumple las normas para discapacitados" que he llegit a l'EuropaPress, el qual ens diu que el 21% de les universitats espanyoles no té en compte als discapacitats en els seus plans d'estudis, el qual és il·legal; tot i que també cal destacar que del 69% d'universitats que han participat en l'estudi un 17% ha tingut en compte plenament als discapacitats en els seus plans però que el 52% restant només els ha tingut en compte en les àrees de ciències socials i jurídiques, de la salut i enginyeries. A mode de conclusió afegeix: "El presidente del CERMI, Luis Cayo, ha destacado que las personas con discapacidad siguen formando un grupo "subrepresentado" en las universidades y ha advertido de que si no hay inclusión en las etapas previas, ese "déficit" acaba arrastrándose hasta la educación superior".

He cregut convenient publicar aquestes dades extretes de l'article, donat que m'ha semblat interessant, ja que ens parla de la carència de facilitats pels discapacitats a les universitats, un factor que, desgraciadament, jo no havia tingut en compte abans i que crec que s'hauria de treballar per tal de fer que aquestes xifres canviessin i se'ls facilités l'accés en major mesura. Tots tenim dret a rebre una educació de qualitat, en igualtat de condicions i sense cap tipus de discriminació; i aquelles persones que presenten qualsevol tipus de discapacitat formen part d'aquest tots. 

http://www.europapress.es/sociedad/educacion/noticia-quinto-universidades-incumple-normas-discapacitados-20130219133427.html

L'EVOLUCIÓ DE L'EDUCACIÓ

El pas dels anys implica canvis, i aquests canvis afecten a tots els factors que composen la nostra societat, entre els quals trobem l'educació. Doncs bé, el principal canvi que trobem en l'evolució de l'educació podríem dir que és que en el temps dels nostres pares l'educació girava entorn el professor i el llibre, el professor era la màxima autoritat a l'aula, i els alumnes només havien de memoritzar allò que els professors exposaven a l'aula. Ara bé, amb el pas dels anys, aquesta metodologia d'ensenyança ha canviat, i l'alumne ha passat a prendre un paper més central en l'educació, la qual ara gira entorn l'alumne; a més, actualment, les classes no es basen en la mera transmissió de coneixements per part del professor, si més no gran part d'elles han deixat de fer-ho, i es dona més peu a la formació de les ments dels alumnes, donant-los el dret a participar i contribuir en el procés educatiu, de manera que a la llarga tinguin una capacitat reflexiva major que els ajudi a actuar de manera crítica i cívica davant la vida.

“Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo.”