La LOMCE ataca tres punts constitucionalment i socialment tan sensibles com la llengua, la religió i les finalitats educatives; és una llei basada en principis religiosos, classistes i sexistes. Però on l'ideologisme es descara és en la professió de fe mercantil de la primera línia del preàmbul del projecte de llei, el qual comença dient: "l'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i el nivell de prosperitat d'un país"; quan l'article 27 de la Constitució diu que: "l'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals". Canviar la prioritat de l'objecte personalitzador de l'educació per la de l'objecte mercantil és un gran frau d'aquest ideologisme intolerable. Ens trobem davant d'una llei feta per un grapat de persones que només busquen afavorir la seva minoria segons els seus interessos.

L'article 3.3 de la Constitució diu clarament que totes les llengües de l'Estat espanyol han de ser objecte d'especial respecte i protecció, article que la proposta de Wert no respecta, donat que pretén obstruir la política educativa catalana en matèria lingüística.

Pel que fa a la religió, aquesta perd el caràcter voluntari i adquireix pes de nou en els còmputs necessaris. El tractament de la Religió catòlica com a assignatura avaluable representa una imposició dels sectors més integristes de l'Església. A més, l'anul·lació de l'Educació per a la Ciutadania, l'aposta clara per l'ensenyament privat i la intenció uniformadora de la nova llei, és podria identificar amb els anys foscos del franquisme.  

El model pedagògic que la LOMCE planteja confia la millora d'aquesta qualitat a la pressió dels exàmens i les proves externes en comptes d'incidir en la millora de les pràctiques educatives.  Això suposa un retrocés a tot el món, ja que no ofereix recursos pel tractament de la diversitat, ni tampoc té en compte el treball per competències bàsiques. Aquesta llei no té en compte el desenvolupament adequat de l'atenció individualitzada, l'atenció a la diversitat, la prevenció de les dificultats d'aprenentatge i la posada en pràctica de mecanismes de reforç àgils i potents. Els exàmens són una forma d'avaluació molt limitada que només permet avaluar la capacitat de memorització i de resoldre preguntes i problemes en una situació d'estrès, però no mostra habilitats reals. No tots som iguals, motiu pel qual els exàmens estàndard encara són menys fiables. Fa temps que es critica la poca fiabilitat i les grans limitacions que suposa avaluar els estudiants només amb un examen i ofereixen idees per construir noves alternatives educatives, però tot apunta a que Wert desconeix aquestes crítiques, donat que el seu projecte per millorar la qualitat educativa pretén fer més exàmens en les diferents etapes educatives i continua ignorant molts altres factors que s'haurien de tenir en compte.  

A més, en referència als itineraris a 4rt d'ESO, aquests impliquen la segregació en una etapa obligatòria i una falta de recursos per garantir el tractament de la diversitat. Les proves externes al final de l'ESO iguals per a tot l'alumnat sense considerar la seva trajectòria i situació social impliquen oblidar que igualtat no és el mateix que equitat, que és el que hauria de garantir una llei d'educació. La separació dels alumnes de quart curs en dos itineraris (el d'ensenyances aplicades, pels que vagin a cursar FP, i el d'ensenyances acadèmiques, pels que s'encaminin cap al batxillerat) és pedagògicament inadmissible i tècnicament inconsistent. És molt dubtós que aquesta mesura respecti el principi d'igualtat d'oportunitats.

És previsible que el nou currículum uniformitzat i excloent no condueixi a l'èxit escolar, sinó que acabi comportant un augment del fracàs escolar, l'abandonament i el desencant dels estudiants. Si la recentralització fos la solució, les comunitats autònomes que no tenen llengua pròpia i que durant els últims 20 anys han tingut un 10% més de continguts i horaris regulats des de l'Estat tindrien uns resultats millors que les comunitats bilingües, en canvi, les dades de PISA 2009 situen les autonomies amb llengua pròpia per sobre de la mitjana. Amb això es demostra que Wert desconeix la realitat educativa catalana., i es fonamenta el fet de que l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament és del tot compatible amb el respecte dels drets lingüístics personals dels alumnes.

Fonts bibliogràfiques:

L'escola catalana adverteix que la LOMCE accentuarà el fracàs escolar, El Periódico.

LOMCE: de la ideologia a l'ideologisme, El Periódico.

Principis classistes, El Periódico.

Examinar la capacitat, El Periódico.

¿Educar o uniformar?, El Periódico.

M'agradaria compartir en aquest bloc alguns fragments d'un article publicat fa un parell de dies a Internet pel Risto Mejide, en el que parla de la situació actual i de la dificultat de trobar feina, arribant a la conclusió de que, major o menor de 30 anys, amb experiència o sense, no tens res a fer, si no hi ha feina no n'hi ha. És per això que cal saber que és el que ens diferencia de la resta de persones, que ens agradi i que se'ns doni bé i de quina manera es podria ajustar a un sector en concret. identifica't el sector en el que podem encaixar i creiem que podem arribar a ser únics, hem de moure'ns per a convencer-los de que som la persona que busquen, independentment del país o llengua que parlin.

"No busques trabajo. Así te lo digo. No gastes ni tu tiempo ni tu dinero, de verdad que no vale la pena. Tal como está el patio, con uno de cada dos jóvenes y casi uno de cada tres adultos en edad de dejar de trabajar, lo de buscar trabajo ya es una patraña, un cachondeo, una mentira y una estúpida forma de justificar la ineptitud de nuestros políticos, la bajada de pantalones eurocomunitaria y lo poco que les importas a los que realmente mandan, que por si aún no lo habías notado, son los que hablan en alemán."

"No utilices el verbo buscar. Utiliza el verbo crear. Utiliza el verbo reinventar. Utiliza el verbo fabricar. Utiliza el verbo reciclar. Son más difíciles, sí, pero lo mismo ocurre con todo lo que se hace real. Que se complica. Trabajo no es un buen sustantivo tampoco. Porque es mentira que no exista. Trabajo hay. Lo que pasa es que ahora se reparte entre menos gente, que en muchos casos se ve obligada a hacer más de lo que humanamente puede."

"Mejor búscate entre tus habilidades. Mejor busca qué sabes hacer. Qué se te da bien. Todos tenemos alguna habilidad que nos hace especiales. Alguna singularidad. Alguna rareza. Lo difícil no es tenerla, lo difícil es encontrarla, identificarla a tiempo. Y entre esas rarezas, pregúntate cuáles podrían estar recompensadas. Si no es aquí, fuera. Si no es en tu sector, en cualquier otro. Por cierto, qué es un sector hoy en día."

"Mejor búscate entre tus habilidades. Mejor busca qué sabes hacer. Qué se te da bien. Todos tenemos alguna habilidad que nos hace especiales. Alguna singularidad. Alguna rareza. Lo difícil no es tenerla, lo difícil es encontrarla, identificarla a tiempo. Y entre esas rarezas, pregúntate cuáles podrían estar recompensadas. Si no es aquí, fuera. Si no es en tu sector, en cualquier otro. Por cierto, qué es un sector hoy en día."

"No busques trabajo. Mejor busca un mercado. O dicho de otra forma, una necesidad insatisfecha en un grupo de gente dispuesta a gastar, sea en la moneda que sea. Aprende a hablar en su idioma. Y no me refiero sólo a la lengua vehicular, que también."

Cervells d'anada i tornada

L'actualització d'avui va dedicada a parlar sobre el nombre d'espanyols que emigren d'Espanya avui en dia, degut a la crisi, a altres països europeus on les probabilitats de trobar una feina són més elevades. Al diari El País vaig llegir un article en el que deia que els que marxen d'Espanya en realitat no són tants si contem únicament els nascuts aquí i deixem de banda als nacionalitzats; afegint que els que marxen són els que no aconsegueixen feina aquí, de manera que probablement no siguin tan bons com els que es queden, tot i que creu que es necessari recuperar als emigrats millorats, referint-se a aquelles persones que han aprés anglès.

La bona notícia és que hi ha indicadors que ens fan pensar que possiblement tots els que podien marxar ja ho han fet, arribant al gairebé mig milió d'espanyols des del 2009. Tot i que, en l'actual crisi en la que ens trobem les opcions per a un treballador qualificat continuen sent: quedar-se cobrant l'atur, treballar en feines poc qualificades o emigrar; de manera que davant d'aquesta situació, el que pot emigra. L'autor d'aquest article, Garrido, s'aferra a la idea de que els que marxen del país probablement siguin pitjors, o si més no que res ens pot fer pensar que aquests siguin els millors...

Tot i que es veu com a una opció positiva per a la recuperació d'Espanya atreure a les persones millorades, també ens plantegem si realment volem cervells espanyols d'anada i tornada, o el que en realitat necessitem són cervells, independentment de la seva nacionalitat d'origen, i s'hauria de facilitar l'accés a persones estrangeres qualificades, les quals sacrificarien un percentatge important del seu sou per tal de generar coneixement i treballar en un país solejat. Però en comptes de canviar el sistema de contractació per atreure nous talents, ara ens trobem amb menys places, menys sou i amb les mateixes dificultats d'accés.

L'extensió del català pel món

En els moments que estem vivint en que amb la proposta de reforma de Wert es qüestiona l'ús del català a les escoles, m'agradaria centrar aquesta publicació en un article que he llegit a la Vanguàrdia, en el que ens parla de l'extensió de la llengua catalana pel món en els últims anys.

Avui en dia el 80,5% de la població de Catalunya parla català, i el 65% l'escriu i el llegeix. Es manté el percentatge de persones que utilitzen el català com a llengua inicial, augmenta el dels que la tenen com a llengua d'identificació, creixen les persones que la consideren com a llengua habitual, i creix l'ús del català entre els amics. Així doncs, podem afirmar que el català segueix creixent. Una dada curiosa que m'ha sobtat, donat que ho desconeixia, és que el català és la novena llengua d'Europa, i que es troba per davant de llengües tals com el portuguès i el grec, entre d'altres.

Pel que fa a la formació, la mitjana de classes de grau impartides en català en les set universitats públiques catalanes és del 76,2%; la mitjana dels màsters impartits en català en aquestes mateixes universitats és del 56,6%. A més, per a garantir el coneixement del català el Govern té tres instruments principals, els quals són: l'ensenyança reglada, la formació d'adults i la certificació de coneixements; dels quals podem extreure dades tals com: en els últims anys ha augmentat considerablement el nombre d'alumnes en plans d'immersió, els nivells elemental i bàsic dirigits als immigrants constitueixen el 86% de la inscripció als cursos del Consorci per la Normalització Lingüística, al voltant de 22.000 persones han obtingut certificats oficials de català durant el 2011, ha augmentat el cens d'entitats pel foment de l'ús del català, en el 2011 al voltant de 500.000 persones han vist pel·lícules doblades o subtitulades al català, i el Govern ha atorgat ajudes a 91 projectes d'entitats per promoure l'ús del català. A nivell internacional, 7.216 alumnes aprenen català en tot el món, i a més s'ensenya en 123 centres en tot el món.