Acompanyo aquesta imatge, que parla per si sola, d'unes frases sobre educació que he trobat i que opino que la complementen a la perfecció. A més, donen suport a la ferme idea de crear un entorn d'aprenentatge adaptat als nens per tal d'extreure el millor d'ells:
“Excelente
maestro es aquel que, enseñando poco, hace nacer en el alumno un
deseo grande de aprender.” “El
maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de
aprender está tratando de forjar un hierro frío.” “La educación tiene que ayudarles a ser tan agudamente inteligentes que puedan hacer lo que aman y no queden atascados en algo estúpido que les hará desgraciados por el resto de sus vidas.”
L'escrit que dona resposta a aquest títol va ser publicat pel Sistema d'informació de tendències educatives a Amèrica Llatina i ens exposa els diversos motius pels quals els estudiants abandonen l'escola abans d'hora, els quals varien amb el pas dels anys; així doncs els motius dels infants dispersen molt dels que exposen els adolescents.
En el cas dels alumnes més petits, els motius principals que els fan deixar l'escola són: el desinterès per estudiar (22%), les malalties cròniques i discapacitats (17%) i famílies que requereixen dels ingressos que obtenen de les seves feines (9%). Encara que, la dificultat econòmica és el motiu principal pel que les famílies no poden escolaritzar als seus fills. Pel que fa als adolescents, veiem com el treball incrementa el seu pes en l'abandonament dels estudis (18%); davant la maternitat, la paternitat i les tasques domèstiques (6%). I al finalitzar l'adolescència alguns dels motius són: les tasques relacionades amb la domesticitat i la deserció (10%) i veiem com la feina augmenta encara més el seu pes (20%). Tot i així, durant i després de l'adolescència, el desinterès per estudiar és el principal motiu pel qual els adolescents abandonen els seus estudis. A més, podem observar com, en l'adolescència, les causes que provoquen l'abandonament dels estudis varien en quant al sexe dels alumnes, donat que en els homes tendeixen a deixar els estudis, majoritàriament, per treballar; en canvi, en el cas de les noies, guanya més pes la maternitat i la realització de les tasques domèstiques. Quan les causes que provoquen l'abandonament són de caire econòmic, és un impediment que apareix entre la voluntat dels pares per escolaritzar als seus fills i l'escola. Però, en el moment en que es parla de desinterès per part de les famílies o dels alumnes, l'escola deixa de ser vista com a una opció o un recurs de projecció cap al futur. Aquest desinterès vindria a dir "aquesta escola no és per mi", donat que en el moment en que decideixen abandonar-la, donen a entendre que no se senten representats o que no creuen que els hi aporti alguna cosa imprescindible per a enfrontar-se a la vida. Ens trobem en un context on l'educació bàsica és gratuïta en tota la regió, així doncs, ha d'haver-hi motius més enllà de la situació econòmica que donin resposta al gran nombre d'alumnes que abandonen les escoles. Hi ha situacions, com en el cas de la maternitat, que és una situació en molts casos inesperada, que provoca l'abandonament primerenc; però cal indagar en aquells casos en que el motiu principal del seu abandonament diuen ser el desinterès; que interessa als alumnes d'avui en dia? Cal revisar els continguts escolars i adaptar-los, o si més no apropar-los, als interessos dels joves de l'actualitat? Quines mesures es poden dur a terme per a reduir el nombre d'abandonaments escolars anuals? El que sembla estar clar, és que hi ha que actuar i intentar donar resposta a aquesta situació amb certa rapidesa. http://www.siteal.org/sites/default/files/siteal_2013_03_13_dd_28_0.pdf
miércoles, 13 de marzo de 2013
Vull compartir aquest vídeo que he trobat a Internet el qual explica detalladament les probes PISA, per aquelles persones que alguna vegada han sentit a parlar-ne però desconeixen el que són. Val la pena dedicar-hi una estona, donat que ens dona informació molt estructurada dels objectius d'aquestes probes i del que els resultats ens mostren. Arribant a conclusions tals com: l'economia d'un país no determina que aquest hagi de tenir uns millors resultats que aquells amb una economia més pobre, com en el cas de Shangai i Polònia que al 2009 van aconseguir uns molt bons resultats en lectura, però dintre dels països que composen la OCDE es troben entre aquells considerats amb una economia relativament baixa; val a dir que, tot i que l'economia general d'un país no té una repercussió directe en els resultats obtinguts a les probes PISA, el fet de viure en una família més culturitzada o adinerada, en gran part dels casos si que influeix, donat que els nens que veuen als seus pares llegir tendeixen a tenir més afició a la lectura; a més, acostumen a anar a millors escoles, en les quals es troben professors més ben formats, la qual cosa el vídeo ens diu que no hauria de ser així, ja que les escoles amb més index de fracàs escolar haurien de contar amb aquest perfil de professorat més format que ajudés a reduir aquestes xifres. A més, també podem extreure de les probes PISA de 2009 que les noies obtenen uns resultats més elevats en les probes de lectura, els nois en les de matemàtiques i, en canvi, pel que fa a les ciències, no hi ha cap diferència destacable en quant a sexe en els resultats obtinguts. L'objectiu principal de les probes PISA, no és dir a cadascú dels alumnes lo bé o malament que ha posat en pràctica les seves habilitats, sinó mostrar les possibilitats educatives de cada país, veure les semblances i diferències entre els diversos sistemes educatius que hi ha en el món, i ajudar als diferents països a redissenyar nous programes i polítiques que millorin els resultats obtinguts en les escoles per tal d'arribar a un millor sistema educatiu. Es tracta d'aconseguir entre tots, un sistema educatiu més complet posant en pràctica els coneixements dels alumnes adquirits a l'escola en situacions reals, el que no es vol és "comprovar el continguts que els alumnes poden repetir com lloros", sinó de comprovar, per exemple, si són capaços d'aplicar la seva habilitat lectora en un llibre, un diari o en un manual d'instruccions; aplicar els coneixements transmesos a l'escola al seu dia dia.
He trobat interessant compartir aquesta imatge on explica amb detall les característiques principals del sistema educatiu finlandès i els bons resultats que aquesta està donant al llarg dels anys. Com tot i no haver de fer deures a casa, de realitzar menys probes estandarditzades i de tenir més estona de pati que la resta de països els resultats dominen els de la resta del món, així com el percentatge d'alumnes que es graduen supera al de països com els Estats Units i Canadà.
