Les TIC en els centres escolars

L'Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF) ha dut a terme una enquesta a nivell europeu anomenada "Survey of Schools: ICT in education", per a recollir informació sobre l'ús de les TIC en els centres escolars i veure el progrés d'integració experimentat en els últims anys, comparant així l'evolució de cada país en relació als resultats obtinguts.

L'estudi ha comptat amb la participació de 31 paisos, enquestant en aquests al voltant de 190.000 alumnes, directors i docents d'educació primària, secundària, batxillerat i primer cicle de FP, d'un total de 1200 centres educatius. Aquest estudi ha permès investigar la competència digital dels alumnes, l'actitud d'alumnes i docents cap a les TIC, l'ús pedagògic d'aquestes per part d'ambdós; i l'accés a les TIC en les escoles. Obtinguts els resultats, s'observa com han augmentat el nombre d'ordinadors en els centres escolars en els últims anys, i com la gran majoria d'aquests tenen connexió a Internet. Tot i això, es segueix requerint una major formació i suport a les noves tecnologies per part dels docents.

Pel que fa a la situació a Espanya, a través dels resultats es veu com les escoles tenen un bon nivell d'equipament de les TIC i la seva connectivitat també se situa per sobre de la mitjana europea; per altra banda, l'ús de les TIC a l'aula es troba per sota de la mitjana europea. Pel que fa a la formació en TIC, Espanya es troba en la primera posició, i la confiança en les habilitats TIC dels docents i alumnes és menor que a la resta d'Europa, el qual és curiós vist l'alt nivell de digitalització de les escoles espanyoles.

En referència a la situació d'Europa en si, només la meitat dels alumnes de 16 anys estan en centres equipats digitalment, els paisos nòrdics presenten un millor equipament en TIC que la resta de països europeus, un 20% dels alumnes d'educació secundària mai o gairebé mai ha utilitzat un ordinador a l'aula; a més, es freqüenta cada vegada més l'ús de netbooks, portàtils i tablets a l'aula. Tot i els grans progressos que han realitzat les TIC en les escoles en els últims anys, s'ha de donar suport a aquestes i fomentar més la formació dels docents en l'adquisició de la competència digital, que els permeti treballar a l'aula a través d'aquesta, estant així al dia de l'evolució de les TIC.

http://redesoei.ning.com/m/blogpost?id=6403560%3ABlogPost%3A185957

Mou-te!

La sessió d'avui en la que la Gorai ens ha explicat la seva experiència en mobilitat internacional, a més de posar al nostre abast les eines necessàries per poder gaudir d'aquesta experiència, m'ha sigut de gran ajuda donat que tinc en ment marxar a l'estranger un cop finalitzi la carrera i, tot i que ja tinc pensat el que vull fer, encara he d'organitzar-ho tot, i els enllaços que ens ha facilitat em seran de gran utilitat. 

L'any passat vaig tenir la oportunitat de marxar d'Erasmus a Düsseldorf, la qual va ser una de les millors experiències que he viscut, se t'obre un  nou món i un cop tornes a casa sents la necessitat de viatjar, conèixer gent nova, noves cultures, i la ciutat en la que portes vivint tota la vida se't queda petita. Durant l'Erasmus el ritme de vida és molt diferent del que estem acostumats; en el meu cas, passes de viure en el domicili dels teus pares, sota les seves normes i horaris, sempre amb la mateixa gent i en els mateixos llocs; a viure sota les teves pròpies normes, sense horaris, ni ningú a qui donar explicacions, viatges, coneixes diferents llengües, cultures i persones que formen part d'aquest viatge... i quan t'ho treuen, es fa estrany tornar a la teva "antiga vida". És una oportunitat única que t'ajuda a créixer com a persona i a conèixer diferents realitats culturals. Generalitzo perquè he tingut la sort de conèixer molta gent durant aquesta experiència i he pogut observar com ara estem tots en la mateixa situació, pendents d'acabar la carrera i emprendre el vol pel món, la nostra ciutat natal se'ns queda petita, i necessitem "moviment" en les nostres vides. Per això, ara el que més desitjo és finalitzar la carrera i marxar a treballar fora, començant per fer d'aupair al Regne Unit l'any vinent, i després... qui sap! Apart de créixer en molts aspectes, també cal remarcar la importància de fer teva una nova llengua; desgraciadament encara no puc dir que domini la llengua anglesa, però poc a poc sé que ho faré, i això m'obrirà noves portes. I quan acabi aquesta nova experiència que vull emprendre al setembre, qui sap? També tinc en ment fer un voluntariat europeu, a qualsevol lloc, la qüestió és moure's, per què si no ho fem ara que som joves, quan ho farem?

Foto: Düsseldorf, la ciutat on vaig estar vivint durant sis mesos, que aquells que no han viscut mai tal experiència potser no seran capaços d'entendre-ho, però aquells que ho han fet, estic segura de que compartiran aquest mateix sentiment: és la meva segona casa; he pogut anar de visita algunes vegades des que vaig marxar, i el sentiment en trepitjar l'estació central, no me'l treu ningú, i quan s'acaba la meva estada és com marxar de casa, sempre tindré un fort lligam amb aquesta ciutat, i no puc evitar sentir nostàlgia, alhora que alegria, quan recordo aquesta etapa de la meva vida.

Un dels temes que més es parla en l'actualitat a Espanya és la crisis i el gran nombre de persones que es troben a l'atur, les quals ja superen els 6 milions. Així doncs, hi ha molts programes que s'encarreguen de rebre a aquestes persones i intentar treure-les de l'atur. Tot i que aquest ha anat en augment amb el pas dels anys, aquests programes han ajudat a aconseguir feina a un 16% dels participants, el mateix percentatge aconseguit l'any passat. 

Avui en dia ens trobem que un 67% de les dones, tant espanyoles com immigrants, de entre 36 i 45 anys i amb un baix nivell formatiu, són el perfil predominant entre les persones ateses a Càritas al llarg del 2012 en els seus programes de Feina i Formació. Cal destacar l'increment d'espanyols atesos en aquests programes, el qual ja ascendeix al 48%; així doncs, podem afirmar que l'atur afecta a tots per igual, espanyols i immigrants. A més, cal tenir en compte que el 63% de les persones que participen en aquests programes no superen el nivell d'ensenyança secundària obligatòria, tot i que cal mencionar l'increment en el nivell formatiu dels participants en els últims anys: el qual en un any, ha passat del 15% al 28% de persones amb batxillerat, FP o estudis universitaris. Aquest increment es deu als nous perfils que, com a conseqüència de la crisis, busca el mercat laboral, amb persones amb major qualificació i experiència laboral. 

http://www.lavanguardia.com/economia/20130425/54372827200/paro-medio-mujer-edad-formativo.html

Aprendre anglès: ¿"too little, too late"?

L'altre dia vam estar parlant a l'aula sobre el baix nivell de la llengua anglesa a Espanya, ja que un grup a classe fa la proposta d'estudi sobre aquesta temàtica en concret. I escric aquesta entrada, donat que avui llegint el diari he vist un article que m'ha semblat molt interessant, i que ens parla sobre la llengua anglesa a Espanya. És un article escrit per Ferran Sancho, en resposta a la nova proposta que obliga als estudiants a acabar els seus estudis universitaris amb el nivell d'anglés equivalent al first o A2.

En aquest afirma el fet que tant Espanya com Catalunya pateixen un dèficit crònic en competències en llengües estrangeres. La qüestió és que aquest dèficit ha de solventar-se donat que ens trobem en un món globalitzat en què les fronteres cada dia pesen menys, i el dèficit en llengües estrangeres és un autèntic obstacle per al progrés de la societat espanyola. Tot i així, la resposta no està en els estudis universitaris, donat que els estudiants han de centrar-se en la seva formació específica sense distraccions. La certificació lingüística no pot recaure exclusivament en la universitat, la responsabilitat ha de recaure en el sistema educatiu en el seu conjunt. Així doncs, donada la plasticitat mental que en les edats joves incrementa i consolida l'absorció d'una llengua estrangera, aquesta missió ha de recaure en les fases de l'educació primària i secundària. L'educació obligatòria és el marc adequat per a l'adquisició de les competències en llengua estrangera que permetin tant un exercici professional amb les menors barreres geogràfiques possibles, com un accés al sistema d'educació superior on perfeccionar i acostar els coneixements d'anglès ja adquirits als requeriments específics de cada matèria universitària. És per això, que l'obtenció d'una acreditació de competències en llengua estrangera ha de ser prèvia a l'arribada a la universitat. Per tal de garantir l'igualtat d'oportunitats, aquests esforços cal fer-los en l'educació obligatòria. Exigir un certificat d'anglès com a requisit per a obtenir un títol universitari no és apropiat ni suficient com a teràpia per a l'absència d'un verdader pla de llengües a nivell de Catalunya; i tampoc pot recaure sobre els pressupostos universitaris que han estat retallats en els últims temps. Les dades proven que Catalunya està a la cua d'Europa en quant a competències lingüístiques, per no dir que està l'última. Recuperar el temps perdut no serà fàcil, potser algun dia direm que hem arribat tard i no tenim el bagatge competencial que una societat dinàmica i en perpetu canvi ens exigteix; però esperem que això no passi, esperem no veure'ns obligats a dir algun dia: "too little, too late, once again".

PROJECTE D'EDUCACIÓ FINANCERA A LES ESCOLES DE CATALUNYA (EFEC)

Les classes d'educació financera l'any passat van tenir la seva prova pilot en vuit centres educatius de Barcelona i aquest any amplien els seus horitzons a tot Catalunya. Des d'ara fins al mes de maig un grup de 250 professionals i jubilats del sector bancari impartiran com a voluntaris classes d'educació financera a uns 6.500 alumnes de 15 anys, deixant de banda el taulell de les seves entitats financeres per la pissarra d'un institut; i la gestió de dipòsits, nòmines i hipoteques es converteix en una tasca pedagògica davant d'un grup d'adolescents sense recursos econòmics propis. Els voluntaris tenen l'oportunitat  de brindar un servei a la comunitat i revaloritzar la seva professió, Aquesta iniciativa parteix de la recomanació d'organismes internacionals tals com l'OCDE i la Unió Europea, els quals donen el seu suport a aquesta proposta innovadora. 

Aquest taller s'impartirà als alumnes de 4rt d'ESO ja que és l'últim curs d'ensenyament obligatori i d'aquesta manera no queden exclosos d'aquesta proposta els alumnes que no seguiran els seus estudis. A més, amb 15 anys els nois ja comencen a obtenir els seus primers ingressos fent de cangur o donant classes particulars, és per això que es creu necessari ensenyar-los a administrar aquests primers beneficis. El taller es dividirà en cinc sessions d'una hora de durada que s'impartiran en 105 centres de tot Catalunya i els alumnes hi assistiran com a activitat complementària al currículum escolar.

Els objectius i finalitats d'aquesta iniciativa són els següents:

• Preparar als joves per a les responsabilitats que comporta l'edat adulta i per afrontar la realitat econòmica.
• Fer accent en l'alfabetització econòmica per a que en el futur disposin de nocions per valorar els productes financers i identificar riscos laborals.
• Dotar-los  de la capacitat per prendre decisions econòmiques i de manejar una realitat complexa com a futurs clients de la banca.
• Facilitar una nova relació amb un sector que ara està més allunyat de la gent del carrer.
• Millorar la cultura financera de la societat del país per evitar equivocacions.
• Fer que disposin de competències per a una gestió responsable dels seus estalvis, despeses, inversions i futures decisions financeres.
• Prendre consciència de l'ús dels diners i assimilar les operacions financeres més elementals. És a dir, conèixer com aconseguir una bona gestió del seu capital i quines pràctiques no són gens recomanables. 
• Afrontar la crisis, ja que és una realitat pels joves, els quals convé que es familiaritzin quant abans millor amb els conceptes i continguts financers, per tal que no arribin a adults sent uns analfabets econòmics. Aprendre el que està passant al país i a la Unió Europea. Fer-los entendre que l'economia nacional és la suma de petites economies i és bo que sàpiguen que el país fa fallida quan ho fan moltes economies com la seva.

Presentats els objectius i les finalitats d'aquesta proposta educativa, i vist el suport que ha rebut tant d'organismes internacionals com nacionals, s'aposta per aquesta i es creu en els beneficis que aportarà als futurs joves en l'àmbit econòmic. Tot i que hi ha alguns arguments en contra d'aquesta proposta, així com que hi ha altres col·lectius desprotegits que també haurien de tenir més informació, també es qüestiona la capacitat dels nois de 15 anys per entendre una realitat financera tan complexa i es dubta de l'eficàcia que pugui tenir aquest taller; així com altres donen suport a la proposta però temen de quina manera es desenvoluparà l'assignatura, ja que hi ha riscos de que tot quedi en un titular sense continguts efectius.