Aprendre anglès: ¿"too little, too late"?

L'altre dia vam estar parlant a l'aula sobre el baix nivell de la llengua anglesa a Espanya, ja que un grup a classe fa la proposta d'estudi sobre aquesta temàtica en concret. I escric aquesta entrada, donat que avui llegint el diari he vist un article que m'ha semblat molt interessant, i que ens parla sobre la llengua anglesa a Espanya. És un article escrit per Ferran Sancho, en resposta a la nova proposta que obliga als estudiants a acabar els seus estudis universitaris amb el nivell d'anglés equivalent al first o A2.

En aquest afirma el fet que tant Espanya com Catalunya pateixen un dèficit crònic en competències en llengües estrangeres. La qüestió és que aquest dèficit ha de solventar-se donat que ens trobem en un món globalitzat en què les fronteres cada dia pesen menys, i el dèficit en llengües estrangeres és un autèntic obstacle per al progrés de la societat espanyola. Tot i així, la resposta no està en els estudis universitaris, donat que els estudiants han de centrar-se en la seva formació específica sense distraccions. La certificació lingüística no pot recaure exclusivament en la universitat, la responsabilitat ha de recaure en el sistema educatiu en el seu conjunt. Així doncs, donada la plasticitat mental que en les edats joves incrementa i consolida l'absorció d'una llengua estrangera, aquesta missió ha de recaure en les fases de l'educació primària i secundària. L'educació obligatòria és el marc adequat per a l'adquisició de les competències en llengua estrangera que permetin tant un exercici professional amb les menors barreres geogràfiques possibles, com un accés al sistema d'educació superior on perfeccionar i acostar els coneixements d'anglès ja adquirits als requeriments específics de cada matèria universitària. És per això, que l'obtenció d'una acreditació de competències en llengua estrangera ha de ser prèvia a l'arribada a la universitat. Per tal de garantir l'igualtat d'oportunitats, aquests esforços cal fer-los en l'educació obligatòria. Exigir un certificat d'anglès com a requisit per a obtenir un títol universitari no és apropiat ni suficient com a teràpia per a l'absència d'un verdader pla de llengües a nivell de Catalunya; i tampoc pot recaure sobre els pressupostos universitaris que han estat retallats en els últims temps. Les dades proven que Catalunya està a la cua d'Europa en quant a competències lingüístiques, per no dir que està l'última. Recuperar el temps perdut no serà fàcil, potser algun dia direm que hem arribat tard i no tenim el bagatge competencial que una societat dinàmica i en perpetu canvi ens exigteix; però esperem que això no passi, esperem no veure'ns obligats a dir algun dia: "too little, too late, once again".