L'actualització d'avui va dedicada a parlar sobre el nombre d'espanyols que emigren d'Espanya avui en dia, degut a la crisi, a altres països europeus on les probabilitats de trobar una feina són més elevades. Al diari El País vaig llegir un article en el que deia que els que marxen d'Espanya en realitat no són tants si contem únicament els nascuts aquí i deixem de banda als nacionalitzats; afegint que els que marxen són els que no aconsegueixen feina aquí, de manera que probablement no siguin tan bons com els que es queden, tot i que creu que es necessari recuperar als emigrats millorats, referint-se a aquelles persones que han aprés anglès.
La bona notícia és que hi ha indicadors que ens fan pensar que possiblement tots els que podien marxar ja ho han fet, arribant al gairebé mig milió d'espanyols des del 2009. Tot i que, en l'actual crisi en la que ens trobem les opcions per a un treballador qualificat continuen sent: quedar-se cobrant l'atur, treballar en feines poc qualificades o emigrar; de manera que davant d'aquesta situació, el que pot emigra. L'autor d'aquest article, Garrido, s'aferra a la idea de que els que marxen del país probablement siguin pitjors, o si més no que res ens pot fer pensar que aquests siguin els millors...
Tot i que es veu com a una opció positiva per a la recuperació d'Espanya atreure a les persones millorades, també ens plantegem si realment volem cervells espanyols d'anada i tornada, o el que en realitat necessitem són cervells, independentment de la seva nacionalitat d'origen, i s'hauria de facilitar l'accés a persones estrangeres qualificades, les quals sacrificarien un percentatge important del seu sou per tal de generar coneixement i treballar en un país solejat. Però en comptes de canviar el sistema de contractació per atreure nous talents, ara ens trobem amb menys places, menys sou i amb les mateixes dificultats d'accés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario