lunes, 29 de abril de 2013

Mou-te!

La sessió d'avui en la que la Gorai ens ha explicat la seva experiència en mobilitat internacional, a més de posar al nostre abast les eines necessàries per poder gaudir d'aquesta experiència, m'ha sigut de gran ajuda donat que tinc en ment marxar a l'estranger un cop finalitzi la carrera i, tot i que ja tinc pensat el que vull fer, encara he d'organitzar-ho tot, i els enllaços que ens ha facilitat em seran de gran utilitat. 

L'any passat vaig tenir la oportunitat de marxar d'Erasmus a Düsseldorf, la qual va ser una de les millors experiències que he viscut, se t'obre un  nou món i un cop tornes a casa sents la necessitat de viatjar, conèixer gent nova, noves cultures, i la ciutat en la que portes vivint tota la vida se't queda petita. Durant l'Erasmus el ritme de vida és molt diferent del que estem acostumats; en el meu cas, passes de viure en el domicili dels teus pares, sota les seves normes i horaris, sempre amb la mateixa gent i en els mateixos llocs; a viure sota les teves pròpies normes, sense horaris, ni ningú a qui donar explicacions, viatges, coneixes diferents llengües, cultures i persones que formen part d'aquest viatge... i quan t'ho treuen, es fa estrany tornar a la teva "antiga vida". És una oportunitat única que t'ajuda a créixer com a persona i a conèixer diferents realitats culturals. Generalitzo perquè he tingut la sort de conèixer molta gent durant aquesta experiència i he pogut observar com ara estem tots en la mateixa situació, pendents d'acabar la carrera i emprendre el vol pel món, la nostra ciutat natal se'ns queda petita, i necessitem "moviment" en les nostres vides. Per això, ara el que més desitjo és finalitzar la carrera i marxar a treballar fora, començant per fer d'aupair al Regne Unit l'any vinent, i després... qui sap! Apart de créixer en molts aspectes, també cal remarcar la importància de fer teva una nova llengua; desgraciadament encara no puc dir que domini la llengua anglesa, però poc a poc sé que ho faré, i això m'obrirà noves portes. I quan acabi aquesta nova experiència que vull emprendre al setembre, qui sap? També tinc en ment fer un voluntariat europeu, a qualsevol lloc, la qüestió és moure's, per què si no ho fem ara que som joves, quan ho farem?













Foto: Düsseldorf, la ciutat on vaig estar vivint durant sis mesos, que aquells que no han viscut mai tal experiència potser no seran capaços d'entendre-ho, però aquells que ho han fet, estic segura de que compartiran aquest mateix sentiment: és la meva segona casa; he pogut anar de visita algunes vegades des que vaig marxar, i el sentiment en trepitjar l'estació central, no me'l treu ningú, i quan s'acaba la meva estada és com marxar de casa, sempre tindré un fort lligam amb aquesta ciutat, i no puc evitar sentir nostàlgia, alhora que alegria, quan recordo aquesta etapa de la meva vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario